Bresquillas

penso o escric poemes i poemes al llindar clos del meu cos encallat; no veig la llum que ara ens volem donar perquè els records es filtren diligents i el present fuig com si no hi fóssim, nosaltres dos que hem bastit l'univers i no ens podem estimar al planeta mateix on som curiosos l'un de l'altre.