La lectura com a pregària

La lectura com a pregària

Assaig

Por Joan Carles Mèlich

Formato: EPUB  
Disponibilidad: Descarga inmediata

Sinopsis

M'agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M'agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l'ortodòxia a l'heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.» El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d'una reflexió sobre la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort..., en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica. «Textos breus i substanciosos» Jordi Llavina «Un llibre altament recomanable» Francesc-Marc Álvaro «Sé que demà, si estic encara cridat al territori que conec i que coneixem, estiraré el braç i trobaré el llibre d'en Mèlich al meu costat decidit a torbar-me, a sacsejar les seguretats que em podem immunitzar davant la presència de l'altre» Jaume Cela «Un dels llibres més peculiars que han sotraguejat —o, si més no, remogut— les plàcides aigües de la nostra literatura» Àlex Susanna

Joan Carles Mèlich

< div > < b > < span style="font-size: 10pt" > Joan-Carles Mèlich < /span > < /b > < span style="font-size: 10pt" > (Barcelona, 1961) es profesor de Filosofía de Educación en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha sido investigador del proyecto & ldquo;La filosofía después del Holocausto & rdquo; del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid). Ha publicado, entre otros, los libros: < i > Situaciones-límite y educación < /i > (1989), < i > Antropología simbólica y acción educativa < /i > (1996), < i > Totalitarismo y fecundidad. La filosofía frente a Auschwitz < /i > (1998), < i > La educación como acontecimiento ético < /i > (2000) (en colaboración con F. Bárcena), < i > La ausencia del testimonio. Ética y pedagogía en los relatos del Holocausto < /i > (2001), < i > Filosofía de la finitud < /i > (2002), < i > Escenaris de la corporeïtat < /i > (2003) (en colaboración con L. Duch), < i > Ambigüitats de l & rsquo;amor < /i > (2004) (en colaboración con L. Duch) y < i > Transformaciones. Tres ensayos de filosofía de la educación < /i > (2006). < /span > < /div >